conrar

Catalan

Etymology

Variant of conrear.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kunˈra]
• IPA^(key): (Balearic) [konˈra]
• IPA^(key): (Valencia) [konˈraɾ]

Verb

conrar (first-person singular present conro, first-person singular preterite conrí, past participle conrat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to cultivate

Conjugation

    Conjugation of conrar (first conjugation)

infinitive			conrar
gerund			conrant
past participle				masculine		feminine
		singular		conrat		conrada
		plural		conrats		conrades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	conro	conres	conra	conrem	conreu	conren
	imperfect	conrava	conraves	conrava	conràvem	conràveu	conraven
	future	conraré	conraràs	conrarà	conrarem	conrareu	conraran
	preterite	conrí	conrares	conrà	conràrem	conràreu	conraren
	conditional	conraria	conraries	conraria	conraríem	conraríeu	conrarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	conri	conris	conri	conrem	conreu	conrin
	imperfect	conrés	conressis	conrés	conréssim	conréssiu	conressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	conra	conri	conrem	conreu	conrin
	negative (no)	—	no conris	no conri	no conrem	no conreu	no conrin

Derived terms

• conradís
• conrador
• conró

Further reading

• “conrar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.