crebantar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *crepantare, derived from Latin crepāre (“rattle”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kɾə.βənˈta]
• IPA^(key): (Balearic) [kɾə.bənˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [kɾe.banˈtaɾ]

Verb

crebantar (first-person singular present crebanto, first-person singular preterite crebantí, past participle crebantat)

1. (transitive) to break, shatter

Conjugation

    Conjugation of crebantar (first conjugation)

infinitive			crebantar
gerund			crebantant
past participle				masculine		feminine
		singular		crebantat		crebantada
		plural		crebantats		crebantades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	crebanto	crebantes	crebanta	crebantem	crebanteu	crebanten
	imperfect	crebantava	crebantaves	crebantava	crebantàvem	crebantàveu	crebantaven
	future	crebantaré	crebantaràs	crebantarà	crebantarem	crebantareu	crebantaran
	preterite	crebantí	crebantares	crebantà	crebantàrem	crebantàreu	crebantaren
	conditional	crebantaria	crebantaries	crebantaria	crebantaríem	crebantaríeu	crebantarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	crebanti	crebantis	crebanti	crebantem	crebanteu	crebantin
	imperfect	crebantés	crebantessis	crebantés	crebantéssim	crebantéssiu	crebantessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	crebanta	crebanti	crebantem	crebanteu	crebantin
	negative (no)	—	no crebantis	no crebanti	no crebantem	no crebanteu	no crebantin

Derived terms

• crebant

Related terms

• crebar

References

• “crebantar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Further reading

• “crebantar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.