cuclejar

Catalan

Etymology

Onomatopoeic.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ku.kləˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [ku.kleˈd͡ʒaɾ]

Verb

cuclejar (first-person singular present cuclejo, first-person singular preterite cuclegí, past participle cuclejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to caw

Conjugation

    Conjugation of cuclejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			cuclejar
gerund			cuclejant
past participle				masculine		feminine
		singular		cuclejat		cuclejada
		plural		cuclejats		cuclejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cuclejo	cucleges	cucleja	cuclegem	cuclegeu	cuclegen
	imperfect	cuclejava	cuclejaves	cuclejava	cuclejàvem	cuclejàveu	cuclejaven
	future	cuclejaré	cuclejaràs	cuclejarà	cuclejarem	cuclejareu	cuclejaran
	preterite	cuclegí	cuclejares	cuclejà	cuclejàrem	cuclejàreu	cuclejaren
	conditional	cuclejaria	cuclejaries	cuclejaria	cuclejaríem	cuclejaríeu	cuclejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cuclegi	cuclegis	cuclegi	cuclegem	cuclegeu	cuclegin
	imperfect	cuclegés	cuclegessis	cuclegés	cuclegéssim	cuclegéssiu	cuclegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	cucleja	cuclegi	cuclegem	cuclegeu	cuclegin
	negative (no)	—	no cuclegis	no cuclegi	no cuclegem	no cuclegeu	no cuclegin

Derived terms

• cucleig

Related terms

• cucala

Further reading

• “cuclejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.