deïficar

See also: deificar

Catalan

Etymology

Borrowed from Late Latin deificāre (“to make a god, deify”), from Latin deus (“god”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.i.fiˈka]
• IPA^(key): (Valencian) [de.i.fiˈkaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

deïficar (first-person singular present deïfico, first-person singular preterite deïfiquí, past participle deïficat)

1. to deify

Conjugation

    Conjugation of deïficar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			deïficar
gerund			deïficant
past participle				masculine		feminine
		singular		deïficat		deïficada
		plural		deïficats		deïficades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	deïfico	deïfiques	deïfica	deïfiquem	deïfiqueu	deïfiquen
	imperfect	deïficava	deïficaves	deïficava	deïficàvem	deïficàveu	deïficaven
	future	deïficaré	deïficaràs	deïficarà	deïficarem	deïficareu	deïficaran
	preterite	deïfiquí	deïficares	deïficà	deïficàrem	deïficàreu	deïficaren
	conditional	deïficaria	deïficaries	deïficaria	deïficaríem	deïficaríeu	deïficarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	deïfiqui	deïfiquis	deïfiqui	deïfiquem	deïfiqueu	deïfiquin
	imperfect	deïfiqués	deïfiquessis	deïfiqués	deïfiquéssim	deïfiquéssiu	deïfiquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	deïfica	deïfiqui	deïfiquem	deïfiqueu	deïfiquin
	negative (no)	—	no deïfiquis	no deïfiqui	no deïfiquem	no deïfiqueu	no deïfiquin