deduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin dēdūcere; adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.ðuˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [de.ðuˈiɾ]

Verb

deduir (first-person singular present dedueixo, first-person singular preterite deduí, past participle deduït)

1. (transitive) to deduce
2. (transitive) to deduct

   Synonym: rebaixar

Conjugation

    Conjugation of deduir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			deduir
gerund			deduint
past participle				masculine		feminine
		singular		deduït		deduïda
		plural		deduïts		deduïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dedueixo	dedueixes	dedueix	deduïm	deduïu	dedueixen
	imperfect	deduïa	deduïes	deduïa	deduíem	deduíeu	deduïen
	future	deduiré	deduiràs	deduirà	deduirem	deduireu	deduiran
	preterite	deduí	deduïres	deduí	deduírem	deduíreu	deduïren
	conditional	deduiria	deduiries	deduiria	deduiríem	deduiríeu	deduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dedueixi	dedueixis	dedueixi	deduïm	deduïu	dedueixin
	imperfect	deduís	deduïssis	deduís	deduíssim	deduíssiu	deduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	dedueix	dedueixi	deduïm	deduïu	dedueixin
	negative (no)	—	no dedueixis	no dedueixi	no deduïm	no deduïu	no dedueixin

Derived terms

• deduïble

Related terms

• deducció
• deductiu

Further reading

• “deduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.