descol·locar

Catalan

Etymology

From des- +‎ col·locar.

Verb

descol·locar (first-person singular present descol·loco, first-person singular preterite descol·loquí, past participle descol·locat)

1. (transitive) to displace, to shift, to remove
2. (transitive, figurative) to disorient
3. (reflexive) to shift oneself; (figurative) to become disoriented

Conjugation

    Conjugation of descol·locar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			descol·locar
gerund			descol·locant
past participle				masculine		feminine
		singular		descol·locat		descol·locada
		plural		descol·locats		descol·locades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	descol·loco	descol·loques	descol·loca	descol·loquem	descol·loqueu	descol·loquen
	imperfect	descol·locava	descol·locaves	descol·locava	descol·locàvem	descol·locàveu	descol·locaven
	future	descol·locaré	descol·locaràs	descol·locarà	descol·locarem	descol·locareu	descol·locaran
	preterite	descol·loquí	descol·locares	descol·locà	descol·locàrem	descol·locàreu	descol·locaren
	conditional	descol·locaria	descol·locaries	descol·locaria	descol·locaríem	descol·locaríeu	descol·locarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	descol·loqui	descol·loquis	descol·loqui	descol·loquem	descol·loqueu	descol·loquin
	imperfect	descol·loqués	descol·loquessis	descol·loqués	descol·loquéssim	descol·loquéssiu	descol·loquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	descol·loca	descol·loqui	descol·loquem	descol·loqueu	descol·loquin
	negative (no)	—	no descol·loquis	no descol·loqui	no descol·loquem	no descol·loqueu	no descol·loquin

Derived terms

• descol·locació
• descol·locat

Further reading

• “descol·locar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “descol·locar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024