desencaminar

Catalan

Etymology

From des- +‎ encaminar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.zəŋ.kə.miˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [de.zeŋ.ka.miˈnaɾ]

Verb

desencaminar (first-person singular present desencamino, first-person singular preterite desencaminí, past participle desencaminat)

1. (transitive) to lead astray

   Synonym: descaminar

2. (transitive) to mislead

Conjugation

    Conjugation of desencaminar (first conjugation)

infinitive			desencaminar
gerund			desencaminant
past participle				masculine		feminine
		singular		desencaminat		desencaminada
		plural		desencaminats		desencaminades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desencamino	desencamines	desencamina	desencaminem	desencamineu	desencaminen
	imperfect	desencaminava	desencaminaves	desencaminava	desencaminàvem	desencaminàveu	desencaminaven
	future	desencaminaré	desencaminaràs	desencaminarà	desencaminarem	desencaminareu	desencaminaran
	preterite	desencaminí	desencaminares	desencaminà	desencaminàrem	desencaminàreu	desencaminaren
	conditional	desencaminaria	desencaminaries	desencaminaria	desencaminaríem	desencaminaríeu	desencaminarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desencamini	desencaminis	desencamini	desencaminem	desencamineu	desencaminin
	imperfect	desencaminés	desencaminessis	desencaminés	desencaminéssim	desencaminéssiu	desencaminessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desencamina	desencamini	desencaminem	desencamineu	desencaminin
	negative (no)	—	no desencaminis	no desencamini	no desencaminem	no desencamineu	no desencaminin

Further reading

• “desencaminar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Spanish

Verb

desencaminar (first-person singular present desencamino, first-person singular preterite desencaminé, past participle desencaminado)

1. to mislead

Conjugation

    Conjugation of desencaminar (See Appendix:Spanish verbs)

infinitive			desencaminar
gerund			desencaminando
past participle				masculine		feminine
		singular		desencaminado		desencaminada
		plural		desencaminados		desencaminadas
		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
indicative		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	desencamino	desencaminastú desencaminásvos	desencamina	desencaminamos	desencamináis	desencaminan
	imperfect	desencaminaba	desencaminabas	desencaminaba	desencaminábamos	desencaminabais	desencaminaban
	preterite	desencaminé	desencaminaste	desencaminó	desencaminamos	desencaminasteis	desencaminaron
	future	desencaminaré	desencaminarás	desencaminará	desencaminaremos	desencaminaréis	desencaminarán
	conditional	desencaminaría	desencaminarías	desencaminaría	desencaminaríamos	desencaminaríais	desencaminarían
subjunctive		yo	tú vos	él/ella/ello usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ellos/ellas ustedes
	present	desencamine	desencaminestú desencaminésvos2	desencamine	desencaminemos	desencaminéis	desencaminen
	imperfect (ra)	desencaminara	desencaminaras	desencaminara	desencamináramos	desencaminarais	desencaminaran
	imperfect (se)	desencaminase	desencaminases	desencaminase	desencaminásemos	desencaminaseis	desencaminasen
	future1	desencaminare	desencaminares	desencaminare	desencamináremos	desencaminareis	desencaminaren
imperative		—	tú vos	usted	nosotros nosotras	vosotros vosotras	ustedes
	affirmative		desencaminatú desencaminávos	desencamine	desencaminemos	desencaminad	desencaminen
	negative		no desencamines	no desencamine	no desencaminemos	no desencaminéis	no desencaminen

¹Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
²Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

    Selected combined forms of desencaminar

These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

		singular			plural
		1st person	2nd person	3rd person	1st person	2nd person	3rd person
with infinitive desencaminar
	dative	desencaminarme	desencaminarte	desencaminarle, desencaminarse	desencaminarnos	desencaminaros	desencaminarles, desencaminarse
	accusative	desencaminarme	desencaminarte	desencaminarlo, desencaminarla, desencaminarse	desencaminarnos	desencaminaros	desencaminarlos, desencaminarlas, desencaminarse
with gerund desencaminando
	dative	desencaminándome	desencaminándote	desencaminándole, desencaminándose	desencaminándonos	desencaminándoos	desencaminándoles, desencaminándose
	accusative	desencaminándome	desencaminándote	desencaminándolo, desencaminándola, desencaminándose	desencaminándonos	desencaminándoos	desencaminándolos, desencaminándolas, desencaminándose
with informal second-person singular tú imperative desencamina
	dative	desencamíname	desencamínate	desencamínale	desencamínanos	not used	desencamínales
	accusative	desencamíname	desencamínate	desencamínalo, desencamínala	desencamínanos	not used	desencamínalos, desencamínalas
with informal second-person singular vos imperative desencaminá
	dative	desencaminame	desencaminate	desencaminale	desencaminanos	not used	desencaminales
	accusative	desencaminame	desencaminate	desencaminalo, desencaminala	desencaminanos	not used	desencaminalos, desencaminalas
with formal second-person singular imperative desencamine
	dative	desencamíneme	not used	desencamínele, desencamínese	desencamínenos	not used	desencamíneles
	accusative	desencamíneme	not used	desencamínelo, desencamínela, desencamínese	desencamínenos	not used	desencamínelos, desencamínelas
with first-person plural imperative desencaminemos
	dative	not used	desencaminémoste	desencaminémosle	desencaminémonos	desencaminémoos	desencaminémosles
	accusative	not used	desencaminémoste	desencaminémoslo, desencaminémosla	desencaminémonos	desencaminémoos	desencaminémoslos, desencaminémoslas
with informal second-person plural imperative desencaminad
	dative	desencaminadme	not used	desencaminadle	desencaminadnos	desencaminaos	desencaminadles
	accusative	desencaminadme	not used	desencaminadlo, desencaminadla	desencaminadnos	desencaminaos	desencaminadlos, desencaminadlas
with formal second-person plural imperative desencaminen
	dative	desencamínenme	not used	desencamínenle	desencamínennos	not used	desencamínenles, desencamínense
	accusative	desencamínenme	not used	desencamínenlo, desencamínenla	desencamínennos	not used	desencamínenlos, desencamínenlas, desencamínense

Further reading

• “desencaminar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014