desencoratjar

Catalan

Etymology

From des- +‎ encoratjar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [də.zəŋ.ku.ɾəˈd͡ʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [də.zəŋ.ko.ɾəˈd͡ʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [de.zeŋ.ko.ɾaˈd͡ʒaɾ]

Verb

desencoratjar (first-person singular present desencoratjo, first-person singular preterite desencoratgí, past participle desencoratjat)

1. Alternative form of descoratjar

Inflection

    Conjugation of desencoratjar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			desencoratjar
gerund			desencoratjant
past participle				masculine		feminine
		singular		desencoratjat		desencoratjada
		plural		desencoratjats		desencoratjades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desencoratjo	desencoratges	desencoratja	desencoratgem	desencoratgeu	desencoratgen
	imperfect	desencoratjava	desencoratjaves	desencoratjava	desencoratjàvem	desencoratjàveu	desencoratjaven
	future	desencoratjaré	desencoratjaràs	desencoratjarà	desencoratjarem	desencoratjareu	desencoratjaran
	preterite	desencoratgí	desencoratjares	desencoratjà	desencoratjàrem	desencoratjàreu	desencoratjaren
	conditional	desencoratjaria	desencoratjaries	desencoratjaria	desencoratjaríem	desencoratjaríeu	desencoratjarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desencoratgi	desencoratgis	desencoratgi	desencoratgem	desencoratgeu	desencoratgin
	imperfect	desencoratgés	desencoratgessis	desencoratgés	desencoratgéssim	desencoratgéssiu	desencoratgessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desencoratja	desencoratgi	desencoratgem	desencoratgeu	desencoratgin
	negative (no)	—	no desencoratgis	no desencoratgi	no desencoratgem	no desencoratgeu	no desencoratgin

Further reading

• “desencoratjar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024