detindre

Catalan edit

Pronunciation edit

IPA^(key): (Central, Balearic) [dəˈtin.dɾə]
IPA^(key): (Valencian) [deˈtin.dɾe]

Verb edit

detindre (first-person singular present detinc, first-person singular preterite detinguí, past participle detingut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/

Alternative form of detenir

Conjugation edit

Conjugation of detindre (third conjugation, without -eix-, irregular, with velar infix)

person		singular			plural
infinitive			detindre
gerund			detenint
past participle				masculine		feminine
		singular		detingut		detinguda
		plural		detinguts		detingudes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	detinc	detens	deté	detenim	deteniu	detenen
	imperfect	detenia	detenies	detenia	deteníem	deteníeu	detenien
	future	detindré	detindràs	detindrà	detindrem	detindreu	detindran
	preterite	detinguí	detingueres	detingué	detinguérem	detinguéreu	detingueren
	conditional	detindria	detindries	detindria	detindríem	detindríeu	detindrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	detingui	detinguis	detingui	detinguem	detingueu	detinguin
	imperfect	detingués	detinguessis	detingués	detinguéssim	detinguéssiu	detinguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	detén, detingues	detingui	detinguem	deteniu, detingueu	detinguin
	negative (no)	—	no detinguis	no detingui	no detinguem	no detingueu	no detinguin