dissociar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin dissociāre. First attested in 1839.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [di.su.siˈa]
• IPA^(key): (Balearic) [di.so.siˈa]
• IPA^(key): (Valencian) [di.so.siˈaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

dissociar (first-person singular present dissocio, first-person singular preterite dissocií, past participle dissociat)

1. to dissociate

Conjugation

    Conjugation of dissociar (first conjugation)

infinitive			dissociar
gerund			dissociant
past participle				masculine		feminine
		singular		dissociat		dissociada
		plural		dissociats		dissociades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dissocio	dissocies	dissocia	dissociem	dissocieu	dissocien
	imperfect	dissociava	dissociaves	dissociava	dissociàvem	dissociàveu	dissociaven
	future	dissociaré	dissociaràs	dissociarà	dissociarem	dissociareu	dissociaran
	preterite	dissocií	dissociares	dissocià	dissociàrem	dissociàreu	dissociaren
	conditional	dissociaria	dissociaries	dissociaria	dissociaríem	dissociaríeu	dissociarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dissociï	dissociïs	dissociï	dissociem	dissocieu	dissociïn
	imperfect	dissociés	dissociessis	dissociés	dissociéssim	dissociéssiu	dissociessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	dissocia	dissociï	dissociem	dissocieu	dissociïn
	negative (no)	—	no dissociïs	no dissociï	no dissociem	no dissocieu	no dissociïn

Related terms

• dissociació
• dissociatiu

Further reading

• “dissociar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “dissociar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “dissociar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.