encorbar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin incurvāre. First attested in the 13th century.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əŋ.kurˈba]
• IPA^(key): (Balearic) [əŋ.korˈba]
• IPA^(key): (Valencia) [eŋ.koɾˈbaɾ]

Verb

encorbar (first-person singular present encorbo, first-person singular preterite encorbí, past participle encorbat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to curve

   Synonym: corbar

Conjugation

    Conjugation of encorbar (first conjugation)

infinitive			encorbar
gerund			encorbant
past participle				masculine		feminine
		singular		encorbat		encorbada
		plural		encorbats		encorbades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encorbo	encorbes	encorba	encorbem	encorbeu	encorben
	imperfect	encorbava	encorbaves	encorbava	encorbàvem	encorbàveu	encorbaven
	future	encorbaré	encorbaràs	encorbarà	encorbarem	encorbareu	encorbaran
	preterite	encorbí	encorbares	encorbà	encorbàrem	encorbàreu	encorbaren
	conditional	encorbaria	encorbaries	encorbaria	encorbaríem	encorbaríeu	encorbarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encorbi	encorbis	encorbi	encorbem	encorbeu	encorbin
	imperfect	encorbés	encorbessis	encorbés	encorbéssim	encorbéssiu	encorbessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encorba	encorbi	encorbem	encorbeu	encorbin
	negative (no)	—	no encorbis	no encorbi	no encorbem	no encorbeu	no encorbin

Related terms

• corb

Further reading

• “encorbar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “encorbar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “encorbar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.