esdevindre

Catalan

Verb

esdevindre (first-person singular present esdevinc, first-person singular preterite esdevinguí, past participle esdevingut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/

1. Alternative form of esdevenir

Conjugation

    Conjugation of esdevindre (third conjugation, without -eix-, irregular, with velar infix)

infinitive			esdevindre
gerund			esdevenint
past participle				masculine		feminine
		singular		esdevingut		esdevinguda
		plural		esdevinguts		esdevingudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esdevinc	esdevens	esdevé	esdevenim	esdeveniu	esdevenen
	imperfect	esdevenia	esdevenies	esdevenia	esdeveníem	esdeveníeu	esdevenien
	future	esdevindré	esdevindràs	esdevindrà	esdevindrem	esdevindreu	esdevindran
	preterite	esdevinguí	esdevingueres	esdevingué	esdevinguérem	esdevinguéreu	esdevingueren
	conditional	esdevindria	esdevindries	esdevindria	esdevindríem	esdevindríeu	esdevindrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esdevingui	esdevinguis	esdevingui	esdevinguem	esdevingueu	esdevinguin
	imperfect	esdevingués	esdevinguessis	esdevingués	esdevinguéssim	esdevinguéssiu	esdevinguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esdevén	esdevingui	esdevinguem	esdeveniu	esdevinguin
	negative (no)	—	no esdevinguis	no esdevingui	no esdevinguem	no esdevingueu	no esdevinguin

Further reading

• “esdevindre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “esdevindre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “esdevindre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.