esperonejar

Catalan

Etymology

From esperó +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əs.pə.ɾu.nəˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.pə.ɾo.nəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [es.pe.ɾo.neˈd͡ʒaɾ]

Verb

esperonejar (first-person singular present esperonejo, first-person singular preterite esperonegí, past participle esperonejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to spur

   Synonym: esperonar

2. (intransitive, Balearic) to kick, to thrash about

   Synonym: espeternegar

Conjugation

    Conjugation of esperonejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			esperonejar
gerund			esperonejant
past participle				masculine		feminine
		singular		esperonejat		esperonejada
		plural		esperonejats		esperonejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esperonejo	esperoneges	esperoneja	esperonegem	esperonegeu	esperonegen
	imperfect	esperonejava	esperonejaves	esperonejava	esperonejàvem	esperonejàveu	esperonejaven
	future	esperonejaré	esperonejaràs	esperonejarà	esperonejarem	esperonejareu	esperonejaran
	preterite	esperonegí	esperonejares	esperonejà	esperonejàrem	esperonejàreu	esperonejaren
	conditional	esperonejaria	esperonejaries	esperonejaria	esperonejaríem	esperonejaríeu	esperonejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esperonegi	esperonegis	esperonegi	esperonegem	esperonegeu	esperonegin
	imperfect	esperonegés	esperonegessis	esperonegés	esperonegéssim	esperonegéssiu	esperonegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esperoneja	esperonegi	esperonegem	esperonegeu	esperonegin
	negative (no)	—	no esperonegis	no esperonegi	no esperonegem	no esperonegeu	no esperonegin

Further reading

• “esperonejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.