esplaiar
Catalan
editEtymology
editFrom espaiar, influenced by plaer.
Pronunciation
editVerb
editesplaiar (first-person singular present esplaio, first-person singular preterite esplaí, past participle esplaiat)
- (transitive) to elaborate on, to expand on
- (reflexive) to open up; to pour one's heart out
Conjugation
edit Conjugation of esplaiar (first conjugation)
Related terms
editFurther reading
edit- “esplaiar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “esplaiar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “esplaiar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “esplaiar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.