galantejar

Catalan

Etymology

From galant +‎ -ejar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ɡə.lən.təˈʒa]
• IPA^(key): (Valencia) [ɡa.lan.teˈd͡ʒaɾ]

Verb

galantejar (first-person singular present galantejo, first-person singular preterite galantegí, past participle galantejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. to flirt with, to court

Conjugation

    Conjugation of galantejar (first conjugation, j-g alternation)

infinitive			galantejar
gerund			galantejant
past participle				masculine		feminine
		singular		galantejat		galantejada
		plural		galantejats		galantejades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	galantejo	galanteges	galanteja	galantegem	galantegeu	galantegen
	imperfect	galantejava	galantejaves	galantejava	galantejàvem	galantejàveu	galantejaven
	future	galantejaré	galantejaràs	galantejarà	galantejarem	galantejareu	galantejaran
	preterite	galantegí	galantejares	galantejà	galantejàrem	galantejàreu	galantejaren
	conditional	galantejaria	galantejaries	galantejaria	galantejaríem	galantejaríeu	galantejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	galantegi	galantegis	galantegi	galantegem	galantegeu	galantegin
	imperfect	galantegés	galantegessis	galantegés	galantegéssim	galantegéssiu	galantegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	galanteja	galantegi	galantegem	galantegeu	galantegin
	negative (no)	—	no galantegis	no galantegi	no galantegem	no galantegeu	no galantegin

Derived terms

• galanteig

Further reading

• “galantejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.