oposar

Catalan

Etymology

Calque of Latin oppōnō. (Or derived from opposuī.)

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [u.puˈza]
• IPA^(key): (Balearic) [o.poˈza]
• IPA^(key): (Valencia) [o.poˈzaɾ]

Verb

oposar (first-person singular present oposo, first-person singular preterite oposí, past participle oposat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /ɔ/

1. to oppose

Conjugation

    Conjugation of oposar (first conjugation)

infinitive			oposar
gerund			oposant
past participle				masculine		feminine
		singular		oposat		oposada
		plural		oposats		oposades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	oposo	oposes	oposa	oposem	oposeu	oposen
	imperfect	oposava	oposaves	oposava	oposàvem	oposàveu	oposaven
	future	oposaré	oposaràs	oposarà	oposarem	oposareu	oposaran
	preterite	oposí	oposares	oposà	oposàrem	oposàreu	oposaren
	conditional	oposaria	oposaries	oposaria	oposaríem	oposaríeu	oposarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	oposi	oposis	oposi	oposem	oposeu	oposin
	imperfect	oposés	oposessis	oposés	oposéssim	oposéssiu	oposessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	oposa	oposi	oposem	oposeu	oposin
	negative (no)	—	no oposis	no oposi	no oposem	no oposeu	no oposin

Related terms

• oponent
• posar

Further reading

• “oposar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “oposar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “oposar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “oposar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.