renyir

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *ringīre, from Latin ringī.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rəˈɲi]
• IPA^(key): (Valencia) [reˈɲiɾ]

Verb

renyir (first-person singular present renyeixo, first-person singular preterite renyí, past participle renyit)

1. (intransitive) to argue, quarrel

   Synonym: discutir

2. to fall out, to end a friendship [with amb ‘with’]

   Synonym: partir peres

Conjugation

    Conjugation of renyir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			renyir
gerund			renyint
past participle				masculine		feminine
		singular		renyit		renyida
		plural		renyits		renyides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	renyeixo	renyeixes	renyeix	renyim	renyiu	renyeixen
	imperfect	renyia	renyies	renyia	renyíem	renyíeu	renyien
	future	renyiré	renyiràs	renyirà	renyirem	renyireu	renyiran
	preterite	renyí	renyires	renyí	renyírem	renyíreu	renyiren
	conditional	renyiria	renyiries	renyiria	renyiríem	renyiríeu	renyirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	renyeixi	renyeixis	renyeixi	renyim	renyiu	renyeixin
	imperfect	renyís	renyissis	renyís	renyíssim	renyíssiu	renyissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	renyeix	renyeixi	renyim	renyiu	renyeixin
	negative (no)	—	no renyeixis	no renyeixi	no renyim	no renyiu	no renyeixin

Derived terms

• reny
• renyina

Related terms

• renyar

Further reading

• “renyir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “renyir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “renyir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.