adreçar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan, from Vulgar Latin *drēctiāre (compare Occitan adreçar, French adresser, syncopated form of *dīrēctiāre, from Latin dīrēctus. First attested in the 14th century.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ðɾəˈsa]
• IPA^(key): (Valencia) [a.ðɾeˈsaɾ]

Verb

adreçar (first-person singular present adreço, first-person singular preterite adrecí, past participle adreçat); root stress: (Central, Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. to address; to confront

Conjugation

    Conjugation of adreçar (first conjugation, ç-c alternation)

infinitive			adreçar
gerund			adreçant
past participle				masculine		feminine
		singular		adreçat		adreçada
		plural		adreçats		adreçades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	adreço	adreces	adreça	adrecem	adreceu	adrecen
	imperfect	adreçava	adreçaves	adreçava	adreçàvem	adreçàveu	adreçaven
	future	adreçaré	adreçaràs	adreçarà	adreçarem	adreçareu	adreçaran
	preterite	adrecí	adreçares	adreçà	adreçàrem	adreçàreu	adreçaren
	conditional	adreçaria	adreçaries	adreçaria	adreçaríem	adreçaríeu	adreçarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	adreci	adrecis	adreci	adrecem	adreceu	adrecin
	imperfect	adrecés	adrecessis	adrecés	adrecéssim	adrecéssiu	adrecessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	adreça	adreci	adrecem	adreceu	adrecin
	negative (no)	—	no adrecis	no adreci	no adrecem	no adreceu	no adrecin

Derived terms

• adreçar-se

Related terms

• endreçar
• dret

Further reading

• “adreçar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “adreçar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “adreçar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.