arrelar

Catalan

Etymology

From arrel (“root”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.rəˈla]
• IPA^(key): (Valencian) [a.reˈlaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

arrelar (first-person singular present arrelo, first-person singular preterite arrelí, past participle arrelat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive, reflexive) to take root, to settle down

Conjugation

    Conjugation of arrelar (first conjugation)

infinitive			arrelar
gerund			arrelant
past participle				masculine		feminine
		singular		arrelat		arrelada
		plural		arrelats		arrelades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	arrelo	arreles	arrela	arrelem	arreleu	arrelen
	imperfect	arrelava	arrelaves	arrelava	arrelàvem	arrelàveu	arrelaven
	future	arrelaré	arrelaràs	arrelarà	arrelarem	arrelareu	arrelaran
	preterite	arrelí	arrelares	arrelà	arrelàrem	arrelàreu	arrelaren
	conditional	arrelaria	arrelaries	arrelaria	arrelaríem	arrelaríeu	arrelarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	arreli	arrelis	arreli	arrelem	arreleu	arrelin
	imperfect	arrelés	arrelessis	arrelés	arreléssim	arreléssiu	arrelessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	arrela	arreli	arrelem	arreleu	arrelin
	negative (no)	—	no arrelis	no arreli	no arrelem	no arreleu	no arrelin

Derived terms

• arrelament

Further reading

• “arrelar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “arrelar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “arrelar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “arrelar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.