bescanviar

Catalan

Etymology

From bes- +‎ canviar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bəs.kəm.biˈa]
• IPA^(key): (Balearic) [bəs.kəɱ.viˈa]
• IPA^(key): (Valencia) [bes.kaɱ.viˈaɾ]

Verb

bescanviar (first-person singular present bescanvio, first-person singular preterite bescanvií, past participle bescanviat)

1. (transitive) to exchange, swap

   bescanviar dòlars per euros ― to exchange dollars for euros

Conjugation

    Conjugation of bescanviar (first conjugation)

infinitive			bescanviar
gerund			bescanviant
past participle				masculine		feminine
		singular		bescanviat		bescanviada
		plural		bescanviats		bescanviades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	bescanvio	bescanvies	bescanvia	bescanviem	bescanvieu	bescanvien
	imperfect	bescanviava	bescanviaves	bescanviava	bescanviàvem	bescanviàveu	bescanviaven
	future	bescanviaré	bescanviaràs	bescanviarà	bescanviarem	bescanviareu	bescanviaran
	preterite	bescanvií	bescanviares	bescanvià	bescanviàrem	bescanviàreu	bescanviaren
	conditional	bescanviaria	bescanviaries	bescanviaria	bescanviaríem	bescanviaríeu	bescanviarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	bescanviï	bescanviïs	bescanviï	bescanviem	bescanvieu	bescanviïn
	imperfect	bescanviés	bescanviessis	bescanviés	bescanviéssim	bescanviéssiu	bescanviessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	bescanvia	bescanviï	bescanviem	bescanvieu	bescanviïn
	negative (no)	—	no bescanviïs	no bescanviï	no bescanviem	no bescanvieu	no bescanviïn

Derived terms

• bescanvi
• bescanviable
• bescanviador

 

Further reading

• “bescanviar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “bescanviar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “bescanviar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.