brollar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *broglāre, from Proto-Germanic *brogilos.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bɾuˈʎa]
• IPA^(key): (Balearic) [bɾoˈʎa]
• IPA^(key): (Valencian) [bɾoˈʎaɾ]

Verb

brollar (first-person singular present brollo, first-person singular preterite brollí, past participle brollat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. (intransitive) to sprout
2. (intransitive) to spring up (water etc.)

   Synonym: sorgir

Conjugation

    Conjugation of brollar (first conjugation)

infinitive			brollar
gerund			brollant
past participle				masculine		feminine
		singular		brollat		brollada
		plural		brollats		brollades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	brollo	brolles	brolla	brollem	brolleu	brollen
	imperfect	brollava	brollaves	brollava	brollàvem	brollàveu	brollaven
	future	brollaré	brollaràs	brollarà	brollarem	brollareu	brollaran
	preterite	brollí	brollares	brollà	brollàrem	brollàreu	brollaren
	conditional	brollaria	brollaries	brollaria	brollaríem	brollaríeu	brollarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	brolli	brollis	brolli	brollem	brolleu	brollin
	imperfect	brollés	brollessis	brollés	brolléssim	brolléssiu	brollessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	brolla	brolli	brollem	brolleu	brollin
	negative (no)	—	no brollis	no brolli	no brollem	no brolleu	no brollin

Derived terms

• broll
• brolla
• brollador

 

Further reading

• “brollar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “brollar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “brollar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.