brullar

Catalan

Etymology

Variation of brollar, from Inherited from Vulgar Latin *broglāre.

Verb

brullar (first-person singular present brullo, first-person singular preterite brullí, past participle brullat)

1. (intransitive) (of grains) to sprout

   Synonyms: peüllar, terrenyar

Conjugation

    Conjugation of brullar (first conjugation)

infinitive			brullar
gerund			brullant
past participle				masculine		feminine
		singular		brullat		brullada
		plural		brullats		brullades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	brullo	brulles	brulla	brullem	brulleu	brullen
	imperfect	brullava	brullaves	brullava	brullàvem	brullàveu	brullaven
	future	brullaré	brullaràs	brullarà	brullarem	brullareu	brullaran
	preterite	brullí	brullares	brullà	brullàrem	brullàreu	brullaren
	conditional	brullaria	brullaries	brullaria	brullaríem	brullaríeu	brullarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	brulli	brullis	brulli	brullem	brulleu	brullin
	imperfect	brullés	brullessis	brullés	brulléssim	brulléssiu	brullessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	brulla	brulli	brullem	brulleu	brullin
	negative (no)	—	no brullis	no brulli	no brullem	no brulleu	no brullin

Further reading

• “brullar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024