cerndre
See also: cerndré
CatalanEdit
EtymologyEdit
From Old Occitan [Term?], from Latin cernere, present active infinitive of cernō, from Proto-Italic *krinō, from Proto-Indo-European *krey-.
PronunciationEdit
VerbEdit
cerndre (first-person singular present cerno, past participle cernut)
- to sieve
ConjugationEdit
Conjugation of cerndre (second conjugation)
infinitive | cerndre | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | cernent | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | cernut | cernuda | |||||
plural | cernuts | cernudes | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | cerno | cerns | cern | cernem | cerneu | cernen | |
imperfect | cernia | cernies | cernia | cerníem | cerníeu | cernien | |
future | cerndré | cerndràs | cerndrà | cerndrem | cerndreu | cerndran | |
preterite | cerní | cerneres | cerné | cernérem | cernéreu | cerneren | |
conditional | cerndria | cerndries | cerndria | cerndríem | cerndríeu | cerndrien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | cerni | cernis | cerni | cernem | cerneu | cernin | |
imperfect | cernés | cernessis | cernés | cernéssim | cernéssiu | cernessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | cern | cerni | cernem | cerneu | cernin |
Related termsEdit
Further readingEdit
- “cerndre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “cerndre” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
- “cerndre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “cerndre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.