colonitzar

Catalan

Etymology

From colònia +‎ -itzar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ku.lu.niˈd͡za]
• IPA^(key): (Balearic) [ko.lo.niˈd͡za]
• IPA^(key): (Valencia) [ko.lo.niˈzaɾ]

Verb

colonitzar (first-person singular present colonitzo, first-person singular preterite colonitzí, past participle colonitzat)

1. (transitive) to colonize

   Antonym: descolonitzar

Conjugation

    Conjugation of colonitzar (first conjugation)

infinitive			colonitzar
gerund			colonitzant
past participle				masculine		feminine
		singular		colonitzat		colonitzada
		plural		colonitzats		colonitzades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	colonitzo	colonitzes	colonitza	colonitzem	colonitzeu	colonitzen
	imperfect	colonitzava	colonitzaves	colonitzava	colonitzàvem	colonitzàveu	colonitzaven
	future	colonitzaré	colonitzaràs	colonitzarà	colonitzarem	colonitzareu	colonitzaran
	preterite	colonitzí	colonitzares	colonitzà	colonitzàrem	colonitzàreu	colonitzaren
	conditional	colonitzaria	colonitzaries	colonitzaria	colonitzaríem	colonitzaríeu	colonitzarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	colonitzi	colonitzis	colonitzi	colonitzem	colonitzeu	colonitzin
	imperfect	colonitzés	colonitzessis	colonitzés	colonitzéssim	colonitzéssiu	colonitzessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	colonitza	colonitzi	colonitzem	colonitzeu	colonitzin
	negative (no)	—	no colonitzis	no colonitzi	no colonitzem	no colonitzeu	no colonitzin

Derived terms

• colonització
• colonitzador
• descolonitzar

Further reading

• “colonitzar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “colonitzar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “colonitzar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.