descolonitzar

Catalan

Etymology

From des- +‎ colonitzar.

Verb

descolonitzar (first-person singular present descolonitzo, first-person singular preterite descolonitzí, past participle descolonitzat)

1. (transitive) to decolonize

Conjugation

    Conjugation of descolonitzar (first conjugation)

infinitive			descolonitzar
gerund			descolonitzant
past participle				masculine		feminine
		singular		descolonitzat		descolonitzada
		plural		descolonitzats		descolonitzades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	descolonitzo	descolonitzes	descolonitza	descolonitzem	descolonitzeu	descolonitzen
	imperfect	descolonitzava	descolonitzaves	descolonitzava	descolonitzàvem	descolonitzàveu	descolonitzaven
	future	descolonitzaré	descolonitzaràs	descolonitzarà	descolonitzarem	descolonitzareu	descolonitzaran
	preterite	descolonitzí	descolonitzares	descolonitzà	descolonitzàrem	descolonitzàreu	descolonitzaren
	conditional	descolonitzaria	descolonitzaries	descolonitzaria	descolonitzaríem	descolonitzaríeu	descolonitzarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	descolonitzi	descolonitzis	descolonitzi	descolonitzem	descolonitzeu	descolonitzin
	imperfect	descolonitzés	descolonitzessis	descolonitzés	descolonitzéssim	descolonitzéssiu	descolonitzessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	descolonitza	descolonitzi	descolonitzem	descolonitzeu	descolonitzin
	negative (no)	—	no descolonitzis	no descolonitzi	no descolonitzem	no descolonitzeu	no descolonitzin

Derived terms

• descolonització

Further reading

• “descolonitzar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “descolonitzar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “descolonitzar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.