concedir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin concēdere, with normal change of conjugation to -ir. First attested in 1653.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kun.səˈði]
• IPA^(key): (Balearic) [kon.səˈði]
• IPA^(key): (Valencia) [kon.seˈðiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

concedir (first-person singular present concedeixo, first-person singular preterite concedí, past participle concedit)

1. to give out, to concede, to grant

Conjugation

    Conjugation of concedir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			concedir
gerund			concedint
past participle				masculine		feminine
		singular		concedit		concedida
		plural		concedits		concedides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	concedeixo	concedeixes	concedeix	concedim	concediu	concedeixen
	imperfect	concedia	concedies	concedia	concedíem	concedíeu	concedien
	future	concediré	concediràs	concedirà	concedirem	concedireu	concediran
	preterite	concedí	concedires	concedí	concedírem	concedíreu	concediren
	conditional	concediria	concediries	concediria	concediríem	concediríeu	concedirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	concedeixi	concedeixis	concedeixi	concedim	concediu	concedeixin
	imperfect	concedís	concedissis	concedís	concedíssim	concedíssiu	concedissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	concedeix	concedeixi	concedim	concediu	concedeixin
	negative (no)	—	no concedeixis	no concedeixi	no concedim	no concediu	no concedeixin

Related terms

• concessió

Further reading

• “concedir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “concedir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “concedir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.