desensabonar

Catalan

Etymology

From des- +‎ ensabonar.

Verb

desensabonar (first-person singular present desensabono, first-person singular preterite desensaboní, past participle desensabonat)

1. (transitive) to remove lather or soap from, to rinse

Conjugation

    Conjugation of desensabonar (first conjugation)

infinitive			desensabonar
gerund			desensabonant
past participle				masculine		feminine
		singular		desensabonat		desensabonada
		plural		desensabonats		desensabonades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desensabono	desensabones	desensabona	desensabonem	desensaboneu	desensabonen
	imperfect	desensabonava	desensabonaves	desensabonava	desensabonàvem	desensabonàveu	desensabonaven
	future	desensabonaré	desensabonaràs	desensabonarà	desensabonarem	desensabonareu	desensabonaran
	preterite	desensaboní	desensabonares	desensabonà	desensabonàrem	desensabonàreu	desensabonaren
	conditional	desensabonaria	desensabonaries	desensabonaria	desensabonaríem	desensabonaríeu	desensabonarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desensaboni	desensabonis	desensaboni	desensabonem	desensaboneu	desensabonin
	imperfect	desensabonés	desensabonessis	desensabonés	desensabonéssim	desensabonéssiu	desensabonessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desensabona	desensaboni	desensabonem	desensaboneu	desensabonin
	negative (no)	—	no desensabonis	no desensaboni	no desensabonem	no desensaboneu	no desensabonin

Related terms

• sabó

Further reading

• “desensabonar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024