desobeir

See also: désobéir

Catalan

Etymology

From des- +‎ obeir.

Pronunciation

• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

desobeir (first-person singular present desobeeixo, first-person singular preterite desobeí, past participle desobeït)

1. to disobey

   Antonym: obeir

Conjugation

    Conjugation of desobeir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			desobeir
gerund			desobeint
past participle				masculine		feminine
		singular		desobeït		desobeïda
		plural		desobeïts		desobeïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desobeeixo	desobeeixes	desobeeix	desobeïm	desobeïu	desobeeixen
	imperfect	desobeïa	desobeïes	desobeïa	desobeíem	desobeíeu	desobeïen
	future	desobeiré	desobeiràs	desobeirà	desobeirem	desobeireu	desobeiran
	preterite	desobeí	desobeïres	desobeí	desobeírem	desobeíreu	desobeïren
	conditional	desobeiria	desobeiries	desobeiria	desobeiríem	desobeiríeu	desobeirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desobeeixi	desobeeixis	desobeeixi	desobeïm	desobeïu	desobeeixin
	imperfect	desobeís	desobeïssis	desobeís	desobeíssim	desobeíssiu	desobeïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desobeeix	desobeeixi	desobeïm	desobeïu	desobeeixin
	negative (no)	—	no desobeeixis	no desobeeixi	no desobeïm	no desobeïu	no desobeeixin

Related terms

• desobediència
• desobedient

Further reading

• “desobeir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “desobeir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “desobeir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “desobeir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Middle French

Verb

desobeir

1. to disobey