dessecar

Catalan

Etymology

From Latin dēsiccāre, with a change of prefix.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.səˈka]
• IPA^(key): (Valencian) [de.seˈkaɾ]

Verb

dessecar (first-person singular present desseco, first-person singular preterite dessequí, past participle dessecat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to desiccate, to dry out
2. (takes a reflexive pronoun) to desiccate, to dry out

Conjugation

    Conjugation of dessecar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			dessecar
gerund			dessecant
past participle				masculine		feminine
		singular		dessecat		dessecada
		plural		dessecats		dessecades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desseco	desseques	desseca	dessequem	dessequeu	dessequen
	imperfect	dessecava	dessecaves	dessecava	dessecàvem	dessecàveu	dessecaven
	future	dessecaré	dessecaràs	dessecarà	dessecarem	dessecareu	dessecaran
	preterite	dessequí	dessecares	dessecà	dessecàrem	dessecàreu	dessecaren
	conditional	dessecaria	dessecaries	dessecaria	dessecaríem	dessecaríeu	dessecarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	dessequi	dessequis	dessequi	dessequem	dessequeu	dessequin
	imperfect	dessequés	dessequessis	dessequés	dessequéssim	dessequéssiu	dessequessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desseca	dessequi	dessequem	dessequeu	dessequin
	negative (no)	—	no dessequis	no dessequi	no dessequem	no dessequeu	no dessequin

Derived terms

• dessecació
• dessecador
• dessecament
• dessecant

 

Related terms

• assecar
• ressecar
• sec

 

Further reading

• “dessecar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.