eixancarrar

Catalan

Alternative forms

• eixarrancar

Etymology

From eixancar with the intensive affix -arr-.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ə.ʃəŋ.kəˈra]
• IPA^(key): (Valencia) [ej.ʃaŋ.kaˈraɾ]

Verb

eixancarrar (first-person singular present eixancarro, first-person singular preterite eixancarrí, past participle eixancarrat)

1. (transitive) to spread the legs
2. (reflexive) to spread one's legs, to do the splits

Conjugation

    Conjugation of eixancarrar (first conjugation)

infinitive			eixancarrar
gerund			eixancarrant
past participle				masculine		feminine
		singular		eixancarrat		eixancarrada
		plural		eixancarrats		eixancarrades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eixancarro	eixancarres	eixancarra	eixancarrem	eixancarreu	eixancarren
	imperfect	eixancarrava	eixancarraves	eixancarrava	eixancarràvem	eixancarràveu	eixancarraven
	future	eixancarraré	eixancarraràs	eixancarrarà	eixancarrarem	eixancarrareu	eixancarraran
	preterite	eixancarrí	eixancarrares	eixancarrà	eixancarràrem	eixancarràreu	eixancarraren
	conditional	eixancarraria	eixancarraries	eixancarraria	eixancarraríem	eixancarraríeu	eixancarrarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	eixancarri	eixancarris	eixancarri	eixancarrem	eixancarreu	eixancarrin
	imperfect	eixancarrés	eixancarressis	eixancarrés	eixancarréssim	eixancarréssiu	eixancarressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	eixancarra	eixancarri	eixancarrem	eixancarreu	eixancarrin
	negative (no)	—	no eixancarris	no eixancarri	no eixancarrem	no eixancarreu	no eixancarrin

Derived terms

• eixancarrament
• xarranca

Further reading

• “eixancarrar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.