embancar

Catalan

Etymology

From em- +‎ banc +‎ -ar.

Verb

embancar (first-person singular present embanco, first-person singular preterite embanquí, past participle embancat)

1. (intransitive) to run aground

Conjugation

    Conjugation of embancar (first conjugation, c-qu alternation)

infinitive			embancar
gerund			embancant
past participle				masculine		feminine
		singular		embancat		embancada
		plural		embancats		embancades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embanco	embanques	embanca	embanquem	embanqueu	embanquen
	imperfect	embancava	embancaves	embancava	embancàvem	embancàveu	embancaven
	future	embancaré	embancaràs	embancarà	embancarem	embancareu	embancaran
	preterite	embanquí	embancares	embancà	embancàrem	embancàreu	embancaren
	conditional	embancaria	embancaries	embancaria	embancaríem	embancaríeu	embancarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	embanqui	embanquis	embanqui	embanquem	embanqueu	embanquin
	imperfect	embanqués	embanquessis	embanqués	embanquéssim	embanquéssiu	embanquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	embanca	embanqui	embanquem	embanqueu	embanquin
	negative (no)	—	no embanquis	no embanqui	no embanquem	no embanqueu	no embanquin

Further reading

• “embancar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024