encunyar

Catalan

Etymology

First attested in 1640. Derived from cuny, itself from Latin cuneus (although it was attested late, in 1696). Cf. also Latin cuneo, cuneare.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əŋ.kuˈɲa]
• IPA^(key): (Valencia) [eŋ.kuˈɲaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

encunyar (first-person singular present encunyo, first-person singular preterite encunyí, past participle encunyat)

1. to coin (word or expression)
2. to mint (money)

Conjugation

    Conjugation of encunyar (first conjugation)

infinitive			encunyar
gerund			encunyant
past participle				masculine		feminine
		singular		encunyat		encunyada
		plural		encunyats		encunyades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encunyo	encunyes	encunya	encunyem	encunyeu	encunyen
	imperfect	encunyava	encunyaves	encunyava	encunyàvem	encunyàveu	encunyaven
	future	encunyaré	encunyaràs	encunyarà	encunyarem	encunyareu	encunyaran
	preterite	encunyí	encunyares	encunyà	encunyàrem	encunyàreu	encunyaren
	conditional	encunyaria	encunyaries	encunyaria	encunyaríem	encunyaríeu	encunyarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	encunyi	encunyis	encunyi	encunyem	encunyeu	encunyin
	imperfect	encunyés	encunyessis	encunyés	encunyéssim	encunyéssiu	encunyessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encunya	encunyi	encunyem	encunyeu	encunyin
	negative (no)	—	no encunyis	no encunyi	no encunyem	no encunyeu	no encunyin

Further reading

• “encunyar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “encunyar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “encunyar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.