escorxar

Catalan

Etymology

Inherited from Late Latin excorticāre, cognate with French écorcher. Doublet of excorticar, a learned borrowing.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əs.kurˈʃa]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.korˈʃa]
• IPA^(key): (Valencian) [es.koɾˈt͡ʃaɾ]

Verb

escorxar (first-person singular present escorxo, first-person singular preterite escorxí, past participle escorxat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /ɔ/

1. to decorticate, debark
2. to skin

Conjugation

    Conjugation of escorxar (first conjugation)

infinitive			escorxar
gerund			escorxant
past participle				masculine		feminine
		singular		escorxat		escorxada
		plural		escorxats		escorxades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escorxo	escorxes	escorxa	escorxem	escorxeu	escorxen
	imperfect	escorxava	escorxaves	escorxava	escorxàvem	escorxàveu	escorxaven
	future	escorxaré	escorxaràs	escorxarà	escorxarem	escorxareu	escorxaran
	preterite	escorxí	escorxares	escorxà	escorxàrem	escorxàreu	escorxaren
	conditional	escorxaria	escorxaries	escorxaria	escorxaríem	escorxaríeu	escorxarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escorxi	escorxis	escorxi	escorxem	escorxeu	escorxin
	imperfect	escorxés	escorxessis	escorxés	escorxéssim	escorxéssiu	escorxessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	escorxa	escorxi	escorxem	escorxeu	escorxin
	negative (no)	—	no escorxis	no escorxi	no escorxem	no escorxeu	no escorxin

Derived terms

• escorxador
• escorxament
• escorxa-rosses

Related terms

• escorçar
• escorxa

Further reading

• “escorxar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “escorxar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.