esgarrifar

Catalan

Etymology

Uncertain, perhaps from calfred (“shiver”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əz.ɡə.riˈfa]
• IPA^(key): (Valencia) [ez.ɣa.riˈfaɾ]

Verb

esgarrifar (first-person singular present esgarrifo, first-person singular preterite esgarrifí, past participle esgarrifat)

1. (transitive) to make tremble; to frighten
2. (takes a reflexive pronoun) to tremble, to shudder, to shiver

Conjugation

    Conjugation of esgarrifar (first conjugation)

infinitive			esgarrifar
gerund			esgarrifant
past participle				masculine		feminine
		singular		esgarrifat		esgarrifada
		plural		esgarrifats		esgarrifades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgarrifo	esgarrifes	esgarrifa	esgarrifem	esgarrifeu	esgarrifen
	imperfect	esgarrifava	esgarrifaves	esgarrifava	esgarrifàvem	esgarrifàveu	esgarrifaven
	future	esgarrifaré	esgarrifaràs	esgarrifarà	esgarrifarem	esgarrifareu	esgarrifaran
	preterite	esgarrifí	esgarrifares	esgarrifà	esgarrifàrem	esgarrifàreu	esgarrifaren
	conditional	esgarrifaria	esgarrifaries	esgarrifaria	esgarrifaríem	esgarrifaríeu	esgarrifarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esgarrifi	esgarrifis	esgarrifi	esgarrifem	esgarrifeu	esgarrifin
	imperfect	esgarrifés	esgarrifessis	esgarrifés	esgarriféssim	esgarriféssiu	esgarrifessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	esgarrifa	esgarrifi	esgarrifem	esgarrifeu	esgarrifin
	negative (no)	—	no esgarrifis	no esgarrifi	no esgarrifem	no esgarrifeu	no esgarrifin

Derived terms

• esgarrif
• esgarrifança
• esgarrifor
• esgarrifós

Further reading

• “esgarrifar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “esgarrifar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “esgarrifar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.