estampir

Catalan

Etymology

From Old Occitan estampir, from Gothic *𐍃𐍄𐌰𐌼𐍀𐌾𐌰𐌽 (*stampjan), from a variant form of Proto-Germanic *stampōną (“to squeeze”). Compare Old English *stampian. Doublet of estampar.

Verb

estampir (first-person singular present estampeixo, first-person singular preterite estampí, past participle estampit)(transitive)

1. to drop forge
2. to swage
3. to encase

Conjugation

    Conjugation of estampir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			estampir
gerund			estampint
past participle				masculine		feminine
		singular		estampit		estampida
		plural		estampits		estampides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estampeixo	estampeixes	estampeix	estampim	estampiu	estampeixen
	imperfect	estampia	estampies	estampia	estampíem	estampíeu	estampien
	future	estampiré	estampiràs	estampirà	estampirem	estampireu	estampiran
	preterite	estampí	estampires	estampí	estampírem	estampíreu	estampiren
	conditional	estampiria	estampiries	estampiria	estampiríem	estampiríeu	estampirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	estampeixi	estampeixis	estampeixi	estampim	estampiu	estampeixin
	imperfect	estampís	estampissis	estampís	estampíssim	estampíssiu	estampissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	estampeix	estampeixi	estampim	estampiu	estampeixin
	negative (no)	—	no estampeixis	no estampeixi	no estampim	no estampiu	no estampeixin

Derived terms

• estampida
• estampidor

Further reading

• “estampir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024