evangelitzar

Catalan edit

Etymology edit

Borrowed from Late Latin ēvangelizāre. First attested in the 14th century.^[1]

Pronunciation edit

IPA^(key): (Central) [ə.βəɲ.ʒə.liˈd͡za]
IPA^(key): (Balearic) [ə.vəɲ.ʒə.liˈd͡za]
IPA^(key): (Valencian) [e.vaɲ.d͡ʒe.liˈzaɾ]

Verb edit

evangelitzar (first-person singular present evangelitzo, first-person singular preterite evangelitzí, past participle evangelitzat)

(transitive) to evangelize

Conjugation edit

Conjugation of evangelitzar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			evangelitzar
gerund			evangelitzant
past participle				masculine		feminine
		singular		evangelitzat		evangelitzada
		plural		evangelitzats		evangelitzades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	evangelitzo	evangelitzes	evangelitza	evangelitzem	evangelitzeu	evangelitzen
	imperfect	evangelitzava	evangelitzaves	evangelitzava	evangelitzàvem	evangelitzàveu	evangelitzaven
	future	evangelitzaré	evangelitzaràs	evangelitzarà	evangelitzarem	evangelitzareu	evangelitzaran
	preterite	evangelitzí	evangelitzares	evangelitzà	evangelitzàrem	evangelitzàreu	evangelitzaren
	conditional	evangelitzaria	evangelitzaries	evangelitzaria	evangelitzaríem	evangelitzaríeu	evangelitzarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	evangelitzi	evangelitzis	evangelitzi	evangelitzem	evangelitzeu	evangelitzin
	imperfect	evangelitzés	evangelitzessis	evangelitzés	evangelitzéssim	evangelitzéssiu	evangelitzessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	evangelitza	evangelitzi	evangelitzem	evangelitzeu	evangelitzin
	negative (no)	—	no evangelitzis	no evangelitzi	no evangelitzem	no evangelitzeu	no evangelitzin

Derived terms edit

Related terms edit

evangeli

References edit

^ “evangelitzar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024