garfir

Catalan

Etymology

From Arabic غَرْفَة (ḡarfa, “handful”).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ɡərˈfi]
• IPA^(key): (Valencia) [ɡaɾˈfiɾ]

Verb

garfir (first-person singular present garfeixo, first-person singular preterite garfí, past participle garfit)

1. to claw (to seize with claws)

Conjugation

    Conjugation of garfir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			garfir
gerund			garfint
past participle				masculine		feminine
		singular		garfit		garfida
		plural		garfits		garfides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	garfeixo	garfeixes	garfeix	garfim	garfiu	garfeixen
	imperfect	garfia	garfies	garfia	garfíem	garfíeu	garfien
	future	garfiré	garfiràs	garfirà	garfirem	garfireu	garfiran
	preterite	garfí	garfires	garfí	garfírem	garfíreu	garfiren
	conditional	garfiria	garfiries	garfiria	garfiríem	garfiríeu	garfirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	garfeixi	garfeixis	garfeixi	garfim	garfiu	garfeixin
	imperfect	garfís	garfissis	garfís	garfíssim	garfíssiu	garfissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	garfeix	garfeixi	garfim	garfiu	garfeixin
	negative (no)	—	no garfeixis	no garfeixi	no garfim	no garfiu	no garfeixin

Related terms

• “garfir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

Further reading

• “garfir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.