marcir

Catalan

Etymology

Inherited from Late Latin marcīre, from Latin marcēre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [mərˈsi]
• IPA^(key): (Valencian) [maɾˈsiɾ]

Verb

marcir (first-person singular present marceixo, first-person singular preterite marcí, past participle marcit)

1. (transitive, reflexive) to wilt

   Synonym: pansir

   • 1891, Jacint Verdaguer, “L'Atlantide”, in L'Avenç‎^[1], translation of original by Albert Savine:

     verdadera plaga que extenua y marceix la planta

     veritable plague that weakens and wilts the plant

   • 1968, Lluís Llach (lyrics and music), “Cal que neixin flors a cada instant”‎^[2]:

     Una flor d'avui es marceix just a l'endemà

     A flower from today wilts just the next day

Conjugation

    Conjugation of marcir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			marcir
gerund			marcint
past participle				masculine		feminine
		singular		marcit		marcida
		plural		marcits		marcides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	marceixo	marceixes	marceix	marcim	marciu	marceixen
	imperfect	marcia	marcies	marcia	marcíem	marcíeu	marcien
	future	marciré	marciràs	marcirà	marcirem	marcireu	marciran
	preterite	marcí	marcires	marcí	marcírem	marcíreu	marciren
	conditional	marciria	marciries	marciria	marciríem	marciríeu	marcirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	marceixi	marceixis	marceixi	marcim	marciu	marceixin
	imperfect	marcís	marcissis	marcís	marcíssim	marcíssiu	marcissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	marceix	marceixi	marcim	marciu	marceixin
	negative (no)	—	no marceixis	no marceixi	no marcim	no marciu	no marceixin

Related terms

• marcir-se

Further reading

• “marcir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “marcir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “marcir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “marcir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.