oest
See also: öst
Catalan edit
Etymology edit
Borrowed from French ouest, from Old English west, attested from 1803.[1]
Pronunciation edit
Noun edit
oest m (uncountable)
Derived terms edit
See also edit
(compass points) punt cardinal;
nord-oest (n-occ) |
nord (sept) |
nord-est (n-or) |
oest (occ) |
est (or) | |
sud-oest (s-occ) |
sud (mer) |
sud-est (s-or) |
References edit
- ^ “oest”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading edit
- “oest” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “oest” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “oest” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Dutch edit
Pronunciation edit
Etymology 1 edit
From Middle Dutch *oest (attested only with proclitic n as noest), from Old Dutch *uost, *ōst, from Proto-West Germanic *ōst.
Alternative forms edit
Noun edit
oest m (plural oesten)
Etymology 2 edit
From Middle Dutch oest, from Old French aoust, from Latin Augustus.
Noun edit
oest m (plural oesten)
Descendants edit
- Afrikaans: oes