paladejar

Catalan

Etymology

From paladar (“palate”) +‎ -ejar.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [pə.lə.ðəˈʒa]
IPA^(key): (Valencia) [pa.la.ðeˈd͡ʒaɾ]
Homophone: paladejà
Rhymes: -a(ɾ)

Verb

paladejar (first-person singular present paladejo, first-person singular preterite paladegí, past participle paladejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

(transitive) to savour (enjoy a food or drink)
Synonym: assaborir

Conjugation

Conjugation of paladejar (first conjugation, j-g alternation)

person		singular			plural
infinitive			paladejar
gerund			paladejant
past participle				masculine		feminine
		singular		paladejat		paladejada
		plural		paladejats		paladejades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	paladejo	paladeges	paladeja	paladegem	paladegeu	paladegen
	imperfect	paladejava	paladejaves	paladejava	paladejàvem	paladejàveu	paladejaven
	future	paladejaré	paladejaràs	paladejarà	paladejarem	paladejareu	paladejaran
	preterite	paladegí	paladejares	paladejà	paladejàrem	paladejàreu	paladejaren
	conditional	paladejaria	paladejaries	paladejaria	paladejaríem	paladejaríeu	paladejarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	paladegi	paladegis	paladegi	paladegem	paladegeu	paladegin
	imperfect	paladegés	paladegessis	paladegés	paladegéssim	paladegéssiu	paladegessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	paladeja	paladegi	paladegem	paladegeu	paladegin
	negative (no)	—	no paladegis	no paladegi	no paladegem	no paladegeu	no paladegin

“paladejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“paladejar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“paladejar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“paladejar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.