procedir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin prōcēdere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [pɾu.səˈði]
• IPA^(key): (Balearic) [pɾo.səˈði]
• IPA^(key): (Valencia) [pɾo.seˈðiɾ]

Verb

procedir (first-person singular present procedeixo, first-person singular preterite procedí, past participle procedit)

1. to proceed

Conjugation

    Conjugation of procedir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			procedir
gerund			procedint
past participle				masculine		feminine
		singular		procedit		procedida
		plural		procedits		procedides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	procedeixo	procedeixes	procedeix	procedim	procediu	procedeixen
	imperfect	procedia	procedies	procedia	procedíem	procedíeu	procedien
	future	procediré	procediràs	procedirà	procedirem	procedireu	procediran
	preterite	procedí	procedires	procedí	procedírem	procedíreu	procediren
	conditional	procediria	procediries	procediria	procediríem	procediríeu	procedirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	procedeixi	procedeixis	procedeixi	procedim	procediu	procedeixin
	imperfect	procedís	procedissis	procedís	procedíssim	procedíssiu	procedissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	procedeix	procedeixi	procedim	procediu	procedeixin
	negative (no)	—	no procedeixis	no procedeixi	no procedim	no procediu	no procedeixin

Derived terms

• procediment

Related terms

• procedent
• processó

Further reading

• “procedir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.