riure

See also: riuré

Catalan

Etymology

Inherited from Late Latin rīdere, from Latin rīdēre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈriw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈriw.ɾe]

• Audio:

  (file)

• Rhymes: -iwɾe

Noun

riure m (plural riures)

1. laugh

Verb

riure (first-person singular present ric, first-person singular preterite riguí, past participle rigut)

1. to laugh

Conjugation

    Conjugation of riure (second conjugation, irregular, with velar infix)

infinitive			riure
gerund			rient
past participle				masculine		feminine
		singular		rigut		riguda
		plural		riguts		rigudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ric	rius	riu	riem	rieu	riuen
	imperfect	reia	reies	reia	rèiem	rèieu	reien
	future	riuré	riuràs	riurà	riurem	riureu	riuran
	preterite	riguí	rigueres	rigué	riguérem	riguéreu	rigueren
	conditional	riuria	riuries	riuria	riuríem	riuríeu	riurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	rigui	riguis	rigui	riguem	rigueu	riguin
	imperfect	rigués	riguessis	rigués	riguéssim	riguéssiu	riguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	riu	rigui	riguem	rieu	riguin
	negative (no)	—	no riguis	no rigui	no riguem	no rigueu	no riguin

Related terms

• rialla
• somriure

References

• “riure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “riure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “riure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “riure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.