somriure

See also: somriuré

Catalan

Alternative forms

• sorriure

Etymology

Inherited from Old Catalan somriure~sumriure, from Vulgar Latin *subrīdĕre, from Latin subrīdēre. Compare Occitan sorire.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [sumˈɾiw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [somˈɾiw.ɾe]

• Audio:

  (file)

Verb

somriure (first-person singular present somric, first-person singular preterite somriguí, past participle somrigut)

1. to smile

Conjugation

    Conjugation of somriure (second conjugation, irregular, with velar infix)

infinitive			somriure
gerund			somrient
past participle				masculine		feminine
		singular		somrigut		somriguda
		plural		somriguts		somrigudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	somric	somrius	somriu	somriem	somrieu	somriuen
	imperfect	somreia	somreies	somreia	somrèiem	somrèieu	somreien
	future	somriuré	somriuràs	somriurà	somriurem	somriureu	somriuran
	preterite	somriguí	somrigueres	somrigué	somriguérem	somriguéreu	somrigueren
	conditional	somriuria	somriuries	somriuria	somriuríem	somriuríeu	somriurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	somrigui	somriguis	somrigui	somriguem	somrigueu	somriguin
	imperfect	somrigués	somriguessis	somrigués	somriguéssim	somriguéssiu	somriguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	somriu	somrigui	somriguem	somrieu	somriguin
	negative (no)	—	no somriguis	no somrigui	no somriguem	no somrigueu	no somriguin

Derived terms

• somrient (“smiling”)

Related terms

• riure

Noun

somriure m (plural somriures)

1. smile

   Synonym: somrís

References

• “somriure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.