saltironar

Catalan

Etymology

From saltiró +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [səl.ti.ɾuˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [səl.ti.ɾoˈna]
• IPA^(key): (Valencia) [sal.ti.ɾoˈnaɾ]

Verb

saltironar (first-person singular present saltirono, first-person singular preterite saltironí, past participle saltironat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (intransitive) to hop, to skip

   Synonym: botejar

Conjugation

    Conjugation of saltironar (first conjugation)

infinitive			saltironar
gerund			saltironant
past participle				masculine		feminine
		singular		saltironat		saltironada
		plural		saltironats		saltironades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	saltirono	saltirones	saltirona	saltironem	saltironeu	saltironen
	imperfect	saltironava	saltironaves	saltironava	saltironàvem	saltironàveu	saltironaven
	future	saltironaré	saltironaràs	saltironarà	saltironarem	saltironareu	saltironaran
	preterite	saltironí	saltironares	saltironà	saltironàrem	saltironàreu	saltironaren
	conditional	saltironaria	saltironaries	saltironaria	saltironaríem	saltironaríeu	saltironarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	saltironi	saltironis	saltironi	saltironem	saltironeu	saltironin
	imperfect	saltironés	saltironessis	saltironés	saltironéssim	saltironéssiu	saltironessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	saltirona	saltironi	saltironem	saltironeu	saltironin
	negative (no)	—	no saltironis	no saltironi	no saltironem	no saltironeu	no saltironin

Further reading

• “saltironar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.