seduir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin sēdūcere (“to seduce; to lead astray”); adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [sə.ðuˈi]
• IPA^(key): (Valencia) [se.ðuˈiɾ]
• Homophone: seduí
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

seduir (first-person singular present sedueixo, first-person singular preterite seduí, past participle seduït)

1. (transitive) to seduce

Conjugation

    Conjugation of seduir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			seduir
gerund			seduint
past participle				masculine		feminine
		singular		seduït		seduïda
		plural		seduïts		seduïdes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sedueixo	sedueixes	sedueix	seduïm	seduïu	sedueixen
	imperfect	seduïa	seduïes	seduïa	seduíem	seduíeu	seduïen
	future	seduiré	seduiràs	seduirà	seduirem	seduireu	seduiran
	preterite	seduí	seduïres	seduí	seduírem	seduíreu	seduïren
	conditional	seduiria	seduiries	seduiria	seduiríem	seduiríeu	seduirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sedueixi	sedueixis	sedueixi	seduïm	seduïu	sedueixin
	imperfect	seduís	seduïssis	seduís	seduíssim	seduíssiu	seduïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	sedueix	sedueixi	seduïm	seduïu	sedueixin
	negative (no)	—	no sedueixis	no sedueixi	no seduïm	no seduïu	no sedueixin

Related terms

• seducció
• seductor

 

Further reading

• “seduir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “seduir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “seduir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “seduir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.