anomenar

Catalan

Etymology

From a- +‎ Latin nōmen +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ə.nu.məˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [ə.no.məˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [a.no.meˈnaɾ]

Verb

anomenar (first-person singular present anomeno, first-person singular preterite anomení, past participle anomenat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. to name (give a name to)
2. to mention

Conjugation

    Conjugation of anomenar (first conjugation)

infinitive			anomenar
gerund			anomenant
past participle				masculine		feminine
		singular		anomenat		anomenada
		plural		anomenats		anomenades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	anomeno	anomenes	anomena	anomenem	anomeneu	anomenen
	imperfect	anomenava	anomenaves	anomenava	anomenàvem	anomenàveu	anomenaven
	future	anomenaré	anomenaràs	anomenarà	anomenarem	anomenareu	anomenaran
	preterite	anomení	anomenares	anomenà	anomenàrem	anomenàreu	anomenaren
	conditional	anomenaria	anomenaries	anomenaria	anomenaríem	anomenaríeu	anomenarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	anomeni	anomenis	anomeni	anomenem	anomeneu	anomenin
	imperfect	anomenés	anomenessis	anomenés	anomenéssim	anomenéssiu	anomenessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	anomena	anomeni	anomenem	anomeneu	anomenin
	negative (no)	—	no anomenis	no anomeni	no anomenem	no anomeneu	no anomenin

Derived terms

• a casa d'un penjat no hi anomenis cordes

Further reading

• “anomenar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “anomenar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “anomenar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “anomenar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.