astorar

Catalan

Etymology

From astor (“goshawk”) +‎ -ar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [əs.tuˈɾa]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.toˈɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [as.toˈɾaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

astorar (first-person singular present astoro, first-person singular preterite astorí, past participle astorat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /o/

1. (transitive) to frighten, to scare

   Synonyms: aombrar, espantar

2. (takes a reflexive pronoun) to take fright, become scared

   Synonym: espantar-se

Conjugation

    Conjugation of astorar (first conjugation)

infinitive			astorar
gerund			astorant
past participle				masculine		feminine
		singular		astorat		astorada
		plural		astorats		astorades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	astoro	astores	astora	astorem	astoreu	astoren
	imperfect	astorava	astoraves	astorava	astoràvem	astoràveu	astoraven
	future	astoraré	astoraràs	astorarà	astorarem	astorareu	astoraran
	preterite	astorí	astorares	astorà	astoràrem	astoràreu	astoraren
	conditional	astoraria	astoraries	astoraria	astoraríem	astoraríeu	astorarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	astori	astoris	astori	astorem	astoreu	astorin
	imperfect	astorés	astoressis	astorés	astoréssim	astoréssiu	astoressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	astora	astori	astorem	astoreu	astorin
	negative (no)	—	no astoris	no astori	no astorem	no astoreu	no astorin

Derived terms

• astorador
• astorament

Further reading

• “astorar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “astorar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “astorar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “astorar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.