avergonyir

Catalan

Etymology

From a- +‎ vergonya (“shame”) +‎ -ir.

Verb

avergonyir (first-person singular present avergonyeixo, first-person singular preterite avergonyí, past participle avergonyit)

1. (transitive) to embarrass
2. (reflexive) to be embarrassed, ashamed
3. (transitive) to shame

Conjugation

    Conjugation of avergonyir (third conjugation, with -eix-)

infinitive			avergonyir
gerund			avergonyint
past participle				masculine		feminine
		singular		avergonyit		avergonyida
		plural		avergonyits		avergonyides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	avergonyeixo	avergonyeixes	avergonyeix	avergonyim	avergonyiu	avergonyeixen
	imperfect	avergonyia	avergonyies	avergonyia	avergonyíem	avergonyíeu	avergonyien
	future	avergonyiré	avergonyiràs	avergonyirà	avergonyirem	avergonyireu	avergonyiran
	preterite	avergonyí	avergonyires	avergonyí	avergonyírem	avergonyíreu	avergonyiren
	conditional	avergonyiria	avergonyiries	avergonyiria	avergonyiríem	avergonyiríeu	avergonyirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	avergonyeixi	avergonyeixis	avergonyeixi	avergonyim	avergonyiu	avergonyeixin
	imperfect	avergonyís	avergonyissis	avergonyís	avergonyíssim	avergonyíssiu	avergonyissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	avergonyeix	avergonyeixi	avergonyim	avergonyiu	avergonyeixin
	negative (no)	—	no avergonyeixis	no avergonyeixi	no avergonyim	no avergonyiu	no avergonyeixin

Further reading

• “avergonyir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “avergonyir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “avergonyir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “avergonyir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.