blasmar

Catalan

Etymology

From earlier blastomar, from Late Latin blastēmāre, variant of blasphēmāre. Doublet of blasfemar.

Verb

blasmar (first-person singular present blasmo, first-person singular preterite blasmí, past participle blasmat)

1. (transitive) to blame, to condemn

   Synonyms: censurar, desaprovar

   Antonym: lloar

Conjugation

    Conjugation of blasmar (first conjugation)

infinitive			blasmar
gerund			blasmant
past participle				masculine		feminine
		singular		blasmat		blasmada
		plural		blasmats		blasmades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	blasmo	blasmes	blasma	blasmem	blasmeu	blasmen
	imperfect	blasmava	blasmaves	blasmava	blasmàvem	blasmàveu	blasmaven
	future	blasmaré	blasmaràs	blasmarà	blasmarem	blasmareu	blasmaran
	preterite	blasmí	blasmares	blasmà	blasmàrem	blasmàreu	blasmaren
	conditional	blasmaria	blasmaries	blasmaria	blasmaríem	blasmaríeu	blasmarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	blasmi	blasmis	blasmi	blasmem	blasmeu	blasmin
	imperfect	blasmés	blasmessis	blasmés	blasméssim	blasméssiu	blasmessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	blasma	blasmi	blasmem	blasmeu	blasmin
	negative (no)	—	no blasmis	no blasmi	no blasmem	no blasmeu	no blasmin

Derived terms

• blasmable
• blasmador
• blasme

 

Further reading

• “blasmar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “blasmar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

Old Occitan

Etymology

Inherited from Late Latin blastēmāre (variant of blasphēmāre). Compare Old French blasmer.

Verb

blasmar

1. to blame
   • 12th century, Bernard de Ventadour, Lo tems vai e ven e vire

     Ja per me no·n er blasmada

     (please add an English translation of this quotation)

Related terms

• blastenh

Descendants

• Occitan: blaimar, blasmar