conjuminar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin congemināre.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [kuɲ.ʒu.miˈna]
• IPA^(key): (Balearic) [koɲ.ʒu.miˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [koɲ.d͡ʒu.miˈnaɾ]

Verb

conjuminar (first-person singular present conjumino, first-person singular preterite conjuminí, past participle conjuminat)

1. (transitive) to combine, to put together

Conjugation

    Conjugation of conjuminar (first conjugation)

infinitive			conjuminar
gerund			conjuminant
past participle				masculine		feminine
		singular		conjuminat		conjuminada
		plural		conjuminats		conjuminades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	conjumino	conjumines	conjumina	conjuminem	conjumineu	conjuminen
	imperfect	conjuminava	conjuminaves	conjuminava	conjuminàvem	conjuminàveu	conjuminaven
	future	conjuminaré	conjuminaràs	conjuminarà	conjuminarem	conjuminareu	conjuminaran
	preterite	conjuminí	conjuminares	conjuminà	conjuminàrem	conjuminàreu	conjuminaren
	conditional	conjuminaria	conjuminaries	conjuminaria	conjuminaríem	conjuminaríeu	conjuminarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	conjumini	conjuminis	conjumini	conjuminem	conjumineu	conjuminin
	imperfect	conjuminés	conjuminessis	conjuminés	conjuminéssim	conjuminéssiu	conjuminessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	conjumina	conjumini	conjuminem	conjumineu	conjuminin
	negative (no)	—	no conjuminis	no conjumini	no conjuminem	no conjumineu	no conjuminin

Further reading

• “conjuminar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “conjuminar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “conjuminar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “conjuminar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.